Lema casteller
"Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest és el lema casteller, fet per Josep Anselm Clavé a la seva obra Els Xiquets de Valls.
Història dels castells
L’origen dels castells es situa en l'antic Ball dels Valencians, un ball que es realitzava a les processons religioses i que finalitzava amb una construcció humana. L’alçada va anar creixent fins que es va acabar separant del ball. Al segle XVII es va començar a estendre pel sud de Catalunya, a la zona del Camp de Tarragona i les comarques del voltant.
El primer castell que es troba documentat data del 1770 i es va realitzar a l’Arboç, un “castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina”. Cap al 1790 ja es començava a fer servir la paraula “castell” per diferenciar aquestes construccions del Ball dels Valencians.
Els primers pilars van aparèixer a Valls el 1801, per la festa de la Candelera, període en el qual comença a haver-hi referencies de dues colles a Valls, que van anar canviant de nom fins a convertir-se avui dia en la Colla Vella dels Xiquets de Valls (fundada l’any 1801) i la Colla Joves dels Xiquets de Valls (fundada al 1813). Tants anys de tradició d’aquestes dues colles ha fet que Valls sigui considerada "Bressol dels castells".
Primera època d'or (1851-1889)
L’alçada de les construccions va anar creixent de forma considerable durant aquest període. Va ser al 1851, durant les festes de Santa Tecla de Tarragona, quan es va descarregar per primera vegada un 3 de 9 amb folre. Vilafranca, Tarragona, Valls i les poblacions properes es van convertir en la zona amb més actuacions castelleres i les de més nivell.
Decadència (1889-1926)
A causa de diferents motius, l’activitat castellera va anar disminuint. També ho va fer l’alçada de les construccions, passant a considerant-se com a màxima dificultat el 4 de 7 i 3 de 7. Tot i així, viles com la de Vilafranca van seguir contractant les colles de Valls per a la celebració de les diades, fet molt important per a mantenir l’existència dels castells fins avui dia. Gràcies a aquest fet, la Plaça de la Vila de Vilafranca és considerada "la plaça més castellera".
Renaixença (1926-1981) i Segona època d'or (1981-1993)
A partir del 1926 comencen a aparèixer noves colles, augmentant la competitivitat existent entre elles. A partir d’aquest moment, les dones comencen a incorporar-se també a les colles de forma habitual. Aquesta època va acabar al 1993, quan els Minyons de Terrassa van carregar el primer dos de nou amb folre i manilles de la història.
Època de platí (1993-actualitat)
La creació de noves colles a poblacions de tota Catalunya i les Illes Balears és un dels trets distintius d’aquesta època. A més a més, també va anar augmentant la popularitat del fet casteller, assolint noves construccions de gamma extra com les que podem veure a l’actualitat. Avui dia els castells o "torres humanes" s’han convertit en un símbol molt important de la identitat i la cultura de Catalunya.